Exercici 36

Els amfibis són els vertebrats menys evolucionats, ja que la vida dels quals esta lligada a l'aigua, coma minim en la fase larvària dels amfibis. La respiració pulmonar dels amfibis és insuficient per mantenir el metabolisme d'aquetsa animals i s'ha de completar amb la respiració cutània, viable perquè la pell, nua, permet l'intercanvi de gasos per la pell, però ha d'estar constantment humida, per la qual cosa els amfibis s'han de remullar constantment la pell. Hi ha dos ordres d'amfibis: els anurs i els urodels. Els amfibis anurs està format pels amfibis sense cua en l'estat adult les granotes i els gripaus. Els urodels estan formats per els amfibis amb cua, com per exemple la salamandra.

Comentari Winter’s Bone

Winter’s Bone

La pel·lícula tracta de una noia de 17 anys es te que fer càrrec de la seva mare que esta malalta i dels seus dos germans petits, Sonny i Ashlee.

La Ree Dolly, que es com es diu la protagonista, interpretada per la Jennifer Lawrence, te que lluitar per aconseguir que no li prenguin la casa per culpa del seu pare que per poder sortir de la presó va fer servir com aval la casa on vivien els seus fills i la seva dona. Durant la pel·lícula es descobreix que al seu pare el van matar per ser un xivato, ella quan ho sap sent vergonya del seu pare, però, el seu tiet li diu que durant molt temps no ho va ser fins que un dia ho va ser pensant que així podria ajudar a la seva família.

El QUE de tots els protagonistes es el mateix perquè el QUE es el teu “jo primari”.

El QUI va variant segons el protagonista. En el cas de la Ree el seu QUI  lluita per sobreviure, te molt geni i no li fa por enfrontar-se al “manda mas” de la droga per tal de poder trobar al seu pare i que no els facin fora de casa.

En el cas del tiet, Teardrop, el seu QUI crec que no esta gaire desenvolupat, es mes primari, quan algú toca a un membre de la seva família te set de venjança.

El seu tiet en un principi no vol ajudar a la seva neboda perquè així es pensa que ella ho deixarà estar. Però ella no te por de seguir endavant. En una de les escenes de la pel·lícula la Ree s’enfronta al “manda mas” de la droga cridant-lo i dient-li que on esta el seu pare, quan ella fa això la família del capo de la droga li dona una pallissa i el seu tiet va a buscar-la sabent que fent-ho s’està jugant la pell. Al final aconsegueix que no li prenguin la casa tallant-li les mans al seu pare i aportant-ho com a prova.

En el final de la pel·lícula ell esta tocant un banjo quan li diu a la seva neboda, la Ree, que sap qui va matar al seu pare perquè sap que ella no es venjarà perquè es quedarà a cuidar de la seva mare i els seus germans petits, però en canvi la pel·lícula ens dona a entendre que ell marxa per venjar-se.

DADES EXTRES

Repartiment:   

·         Ree: Jennifer Lawrence

·         Teardrop (tiet de la Ree): John Hawkes

·         Sonny (germà de la Ree): Isaiah Stone

·         Ashlee (germana de la Ree): Ashlee Thompson

Fitxa Tècnica:

·         Direcció: Debra Granik

·         Guió:   Debra Granik

Anne Rosellini

Daniel Woodrell

·         Música: Dickon Hinchliffe

·         Efectes especials:      Nathan Shelton

Jessica Allen Elvin

Andrew Still

·         País: Estats Units

·         Data d’estrena: 2010

·         Gènere: Drama

·         Duració: 100 minuts

·         Idioma original: anglès

La pel·lícula esta basada en la novel·la  homònima de Daniel Woodrell. També va estar nominada a quatre premis Oscar, en les categories següents:

ü  La millor pel·lícula

ü  Millor actriu (Jennifer Lawrence)

ü  Millor actor secundari (John Hawkes)

ü  Millor guió adaptat (Debra Granik i Anne Rosellini)

87 anys no es fan cada dia

Avui, 22/2/2015, fa anys una de les persones mes importants de la meva vida, la meva iaia.

Es un dia molt especial perquè 87 anys no es fan cada dia. D’aquets 87 anys, n’he pogut compartir 15 amb ella i han set molt especials.

Durant aquets últims anys que son els que mes recordo al seu costat hem superat moltes coses.

Cal dir que la meva avia te Alzheimer, i aquesta malaltia es una de les coses que m’ha unit molt mes a ella, fa 5 anys que te aquesta malaltia. Una de les coses que mes que mes m’impacta d’aquesta malaltia es que a mesura que va passant el temps i la malaltia va anant a mes, arriba a un punt on no reconeix ni als seus propis fills. La meva avia esta arribant a l’extrem de no coneix els, però el que mes m’impacta es que a mi, la seva néta, si que em reconeix, sempre.  

Fa poc, un mes aproximadament, ens van dir que s’estava morint, ho recordo tot perfectament, la meva mare m’ho va dir a la tarda mentre estàvem al cotxe i jo em vaig posar a plorar i no podia parar, el primer que li vaig dir va ser que jo no podia estar sense ella i que sisplau em portes a veure-la, i vam anar i ella nomes veurem va somriure i es va posar a cantar. Aquell mateix dia al vespre, em vaig adonar que jo sabia que l’estimava moltíssim i que li demostrava, però que no li deia mai. Des de aquell moment, cada dia que la vaig a veure li dic.

Ara, esta molt millor, aquest dimarts passat la van operar i jo li vaig dir a la meva mare que jo volia estar a l’operació, les meves cosines també van venir i el primer que vaig fer un cap ja li havia passat l’anestesia va ser preguntar-li qui era i ella s’hem va quedar mirant i em va dir, la Dàlia, que te crees que soy tonta?

Que em diguessin que es moria i jo adonar-me de que no li deia t’estimo em va fer adonar que casi ve sempre donem per suposat que la nostre família ja sap que l’estimem, però, que mai ho diem, i que potser un dia passa alguna cosa a una persona molt important per tu i com que donem per suposat que sap que l’estimem no li hauríem dit. Bueno, resumint, que estimo moltíssim a la meva iaia i que espero poder celebrar molts mes aniversaris al seu costat.

Com nosaltres diem, te quiero mucho, mucho, mucho yaya!!! 

Fer-se il•lusions

Crec que la gent es fa il·lusions massa ràpid. Ja sigui per una nova feina, perquè arriba el seu aniversari i li faran regals amb els quals s’il·lusiona pensant que li agradaran -encara que potser després no serà així-, també hi ha molta gent que es fa il·lusions amb coses que saben que segurament no sortiran bé, com per exemple els adolescents: que es fan il·lusions quan comencen una relació amb una persona. Amb la qual ja s’imaginen tota la vida amb ella,  anant-se a viure junts, casant-se , tenint fills etc.

El mes probable es que al cap dels dies, setmanes, mesos, anys, o el temps que duri la relació, es que ens decepcionem els uns als altres i quan passa això t’adones de que t’has fet il·lusions massa ràpid, i et promets a tu mateix que no et tornarà a passar, que no t’il·lusionaràs per una feina sense estar segur de res o que no t’il·lusionaràs amb una altre persona, però, al cap dels mesos quan coneixes a una altre persona et torna a passar el mateix i així fins que siguem grans i haguem après a no fer-nos il·lusions, si es que algun dia s’arriba a aprendre això. 

Després quan siguem grans ens passarà al mateix que ara als nostres pares o avis que intenten fer-nos entendre que no ens il·lusionem massa despresa però no els hi fem cas. Quan siguem gran intentarem fer el mateix amb els nostres fill o néts, però, el mes probable es que no ens facin cas. 

Però això no vol dir que no tinguem que perseguir els nostres somnis, il·lusionar-nos i si caiem tornar-nos aixecar tants cops com faci falta.  

La música

Jo crec que cadascú te un estil de música o un cantant o grup amb el que s’identifica. Segur que tothom te una cançó amb la que s’identifica.

La majoria de la població te cançons que segons en la època que l’escoltaven, ara mateix cada cop que l’escolten els hi venen un munt de records a la memòria.  

Per exemple, en el meu cas, quan escolto una cançó que es diu Cuanto mas acelero que em fa pensar en quan era petita, perquè em passava els dies cantant-la. Ara mateix m’agrada mes Melendi, ja que el meu cusi m’ha contagiat la seva afició per aquet cantant.  

La música també es una gran influencia per a la gent, o segons la teva personalitat t’agrada mes un estil de música o un altre. 

També crec que les persones que toquen algun instrument valoren molt mes la música i la feina que fan els cantants o els musics. 

En molts casos la música també t’ajuda a calmar-te i desconnectar del món. També et pot ajudar a superar molts moments de la teva vida , ja que els cantants amb les seves lletres molts cops et donen ànims per continuar i et diuen que segurament es un mal moment però que si et rendeixes la vida no tindria sentit.

La meva conclusió es que la vida sense musica no tindria sentit.

Alcohol i lleure

Alcohol i lleure

La majoria del jovent d’aquesta generació pensa que per disfrutat quan es va de festa o quan s’està amb els amics s’ha de beure.

Jo crec que no per passar-ho bé t’has de emborratxar i acabar tirat per el terra perquè no et pots estar dret. Moltes persones també beuen  per impressionar als seus amics o al noi o noia que li agrada, però, el que no sap es que es fa mal a si mateix o si ho sap no ho vol veure.

També t’ho pots passar bé sense beure, fins i tot, crec que t’ho pots passar millor sense beure que bevent. Però la majoria de jovent no pensa igual que jo. La majoria pensa que per passar-ho be necessites beure, que si no beus no ets “guai” o que no saps passar-ho bé.

Ara s’acosta carnaval, i per exemple, en el carnaval de Torelló veus a gent de la meva edat o fins i tot més petita que ja va borratxa i acaben per el terra vomitant o a l’hospital amb comes etílics.

La meva conclusió es que la gent de la meva edat no sap passar-ho bé sense beure.   

Reflexió sobre el Nadal

El Nadal, que es el Nadal? 

El Nadal son festes en que la família es reuneix i gaudeix amb la seva família, sigui propera o llunyana, que gaudeixen junts, fent-se regals, rient i passant-ho molt bé. Gaudeixen amb els seus fills, nebots, cosins, nets, germans... Jugant amb els jocs que el tió li ha “cagat” als mes petits de la casa i rient amb els mes grans. 

Per mi el Nadal son unes festes per estar feliç amb la família, tot i que quan falta una persona estimada que s’ha mort no es el mateix i passen de ser unes festes felices a ser unes festes tristes en que nomes fas que recorda als que ja no i son.