87 anys no es fan cada dia

Avui, 22/2/2015, fa anys una de les persones mes importants de la meva vida, la meva iaia.

Es un dia molt especial perquè 87 anys no es fan cada dia. D’aquets 87 anys, n’he pogut compartir 15 amb ella i han set molt especials.

Durant aquets últims anys que son els que mes recordo al seu costat hem superat moltes coses.

Cal dir que la meva avia te Alzheimer, i aquesta malaltia es una de les coses que m’ha unit molt mes a ella, fa 5 anys que te aquesta malaltia. Una de les coses que mes que mes m’impacta d’aquesta malaltia es que a mesura que va passant el temps i la malaltia va anant a mes, arriba a un punt on no reconeix ni als seus propis fills. La meva avia esta arribant a l’extrem de no coneix els, però el que mes m’impacta es que a mi, la seva néta, si que em reconeix, sempre.  

Fa poc, un mes aproximadament, ens van dir que s’estava morint, ho recordo tot perfectament, la meva mare m’ho va dir a la tarda mentre estàvem al cotxe i jo em vaig posar a plorar i no podia parar, el primer que li vaig dir va ser que jo no podia estar sense ella i que sisplau em portes a veure-la, i vam anar i ella nomes veurem va somriure i es va posar a cantar. Aquell mateix dia al vespre, em vaig adonar que jo sabia que l’estimava moltíssim i que li demostrava, però que no li deia mai. Des de aquell moment, cada dia que la vaig a veure li dic.

Ara, esta molt millor, aquest dimarts passat la van operar i jo li vaig dir a la meva mare que jo volia estar a l’operació, les meves cosines també van venir i el primer que vaig fer un cap ja li havia passat l’anestesia va ser preguntar-li qui era i ella s’hem va quedar mirant i em va dir, la Dàlia, que te crees que soy tonta?

Que em diguessin que es moria i jo adonar-me de que no li deia t’estimo em va fer adonar que casi ve sempre donem per suposat que la nostre família ja sap que l’estimem, però, que mai ho diem, i que potser un dia passa alguna cosa a una persona molt important per tu i com que donem per suposat que sap que l’estimem no li hauríem dit. Bueno, resumint, que estimo moltíssim a la meva iaia i que espero poder celebrar molts mes aniversaris al seu costat.

Com nosaltres diem, te quiero mucho, mucho, mucho yaya!!!