Crec que la gent es fa il·lusions massa ràpid. Ja sigui per
una nova feina, perquè arriba el seu aniversari i li faran regals amb els quals
s’il·lusiona pensant que li agradaran -encara que potser després no serà així-,
també hi ha molta gent que es fa il·lusions amb coses que saben que segurament
no sortiran bé, com per exemple els adolescents: que es fan il·lusions quan comencen
una relació amb una persona. Amb la qual ja s’imaginen tota la vida amb ella, anant-se a viure junts, casant-se , tenint
fills etc.
El mes probable es que al cap dels dies, setmanes, mesos,
anys, o el temps que duri la relació, es que ens decepcionem els uns als altres
i quan passa això t’adones de que t’has fet il·lusions massa ràpid, i et
promets a tu mateix que no et tornarà a passar, que no t’il·lusionaràs per una feina
sense estar segur de res o que no t’il·lusionaràs amb una altre persona, però, al
cap dels mesos quan coneixes a una altre persona et torna a passar el mateix i així
fins que siguem grans i haguem après a no fer-nos il·lusions, si es que algun
dia s’arriba a aprendre això.
Després quan siguem grans ens passarà al mateix que ara als
nostres pares o avis que intenten fer-nos entendre que no ens il·lusionem massa
despresa però no els hi fem cas. Quan siguem gran intentarem fer el mateix amb
els nostres fill o néts, però, el mes probable es que no ens facin cas.
Però això no vol dir que no tinguem que perseguir els
nostres somnis, il·lusionar-nos i si caiem tornar-nos aixecar tants cops com
faci falta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada