87 anys no es fan cada dia

Avui, 22/2/2015, fa anys una de les persones mes importants de la meva vida, la meva iaia.

Es un dia molt especial perquè 87 anys no es fan cada dia. D’aquets 87 anys, n’he pogut compartir 15 amb ella i han set molt especials.

Durant aquets últims anys que son els que mes recordo al seu costat hem superat moltes coses.

Cal dir que la meva avia te Alzheimer, i aquesta malaltia es una de les coses que m’ha unit molt mes a ella, fa 5 anys que te aquesta malaltia. Una de les coses que mes que mes m’impacta d’aquesta malaltia es que a mesura que va passant el temps i la malaltia va anant a mes, arriba a un punt on no reconeix ni als seus propis fills. La meva avia esta arribant a l’extrem de no coneix els, però el que mes m’impacta es que a mi, la seva néta, si que em reconeix, sempre.  

Fa poc, un mes aproximadament, ens van dir que s’estava morint, ho recordo tot perfectament, la meva mare m’ho va dir a la tarda mentre estàvem al cotxe i jo em vaig posar a plorar i no podia parar, el primer que li vaig dir va ser que jo no podia estar sense ella i que sisplau em portes a veure-la, i vam anar i ella nomes veurem va somriure i es va posar a cantar. Aquell mateix dia al vespre, em vaig adonar que jo sabia que l’estimava moltíssim i que li demostrava, però que no li deia mai. Des de aquell moment, cada dia que la vaig a veure li dic.

Ara, esta molt millor, aquest dimarts passat la van operar i jo li vaig dir a la meva mare que jo volia estar a l’operació, les meves cosines també van venir i el primer que vaig fer un cap ja li havia passat l’anestesia va ser preguntar-li qui era i ella s’hem va quedar mirant i em va dir, la Dàlia, que te crees que soy tonta?

Que em diguessin que es moria i jo adonar-me de que no li deia t’estimo em va fer adonar que casi ve sempre donem per suposat que la nostre família ja sap que l’estimem, però, que mai ho diem, i que potser un dia passa alguna cosa a una persona molt important per tu i com que donem per suposat que sap que l’estimem no li hauríem dit. Bueno, resumint, que estimo moltíssim a la meva iaia i que espero poder celebrar molts mes aniversaris al seu costat.

Com nosaltres diem, te quiero mucho, mucho, mucho yaya!!! 

Fer-se il•lusions

Crec que la gent es fa il·lusions massa ràpid. Ja sigui per una nova feina, perquè arriba el seu aniversari i li faran regals amb els quals s’il·lusiona pensant que li agradaran -encara que potser després no serà així-, també hi ha molta gent que es fa il·lusions amb coses que saben que segurament no sortiran bé, com per exemple els adolescents: que es fan il·lusions quan comencen una relació amb una persona. Amb la qual ja s’imaginen tota la vida amb ella,  anant-se a viure junts, casant-se , tenint fills etc.

El mes probable es que al cap dels dies, setmanes, mesos, anys, o el temps que duri la relació, es que ens decepcionem els uns als altres i quan passa això t’adones de que t’has fet il·lusions massa ràpid, i et promets a tu mateix que no et tornarà a passar, que no t’il·lusionaràs per una feina sense estar segur de res o que no t’il·lusionaràs amb una altre persona, però, al cap dels mesos quan coneixes a una altre persona et torna a passar el mateix i així fins que siguem grans i haguem après a no fer-nos il·lusions, si es que algun dia s’arriba a aprendre això. 

Després quan siguem grans ens passarà al mateix que ara als nostres pares o avis que intenten fer-nos entendre que no ens il·lusionem massa despresa però no els hi fem cas. Quan siguem gran intentarem fer el mateix amb els nostres fill o néts, però, el mes probable es que no ens facin cas. 

Però això no vol dir que no tinguem que perseguir els nostres somnis, il·lusionar-nos i si caiem tornar-nos aixecar tants cops com faci falta.  

La música

Jo crec que cadascú te un estil de música o un cantant o grup amb el que s’identifica. Segur que tothom te una cançó amb la que s’identifica.

La majoria de la població te cançons que segons en la època que l’escoltaven, ara mateix cada cop que l’escolten els hi venen un munt de records a la memòria.  

Per exemple, en el meu cas, quan escolto una cançó que es diu Cuanto mas acelero que em fa pensar en quan era petita, perquè em passava els dies cantant-la. Ara mateix m’agrada mes Melendi, ja que el meu cusi m’ha contagiat la seva afició per aquet cantant.  

La música també es una gran influencia per a la gent, o segons la teva personalitat t’agrada mes un estil de música o un altre. 

També crec que les persones que toquen algun instrument valoren molt mes la música i la feina que fan els cantants o els musics. 

En molts casos la música també t’ajuda a calmar-te i desconnectar del món. També et pot ajudar a superar molts moments de la teva vida , ja que els cantants amb les seves lletres molts cops et donen ànims per continuar i et diuen que segurament es un mal moment però que si et rendeixes la vida no tindria sentit.

La meva conclusió es que la vida sense musica no tindria sentit.